“The Legend of the Devil’s Bridge tells the story of a little old woman who had to cross the river every single day to fetch water from the spring on the opposite bank. She was very old by then and no longer fit for such strenuous effort. Leaping from stone to stone and soaking her feet had already caused her more than one mishap. One morning, as she stood by the riverbank about to cross, the Devil —who was a shrewd businessman —appeared before her.
— "What are you doing crossing the river like that? With my great power, I will ensure you never have to cross it this way again!"
— "How?" —asked the old woman, startled.
— "Give me just one night, and I will build you the most beautiful bridge you have ever seen."
— "Are you sure?" —she asked.
— "Do you doubt my word?" —the Devil replied. "And it won't cost you a single coin. I will content myself with the soul of the very first one to cross the bridge."
Exhausted from having to cross the river day after day, the little old woman accepted the deal. The Devil worked all through the night, and as the first rays of sun broke behind the Telegraph Tower, the bridge was finished. Hiding behind the arch of the bridge on the opposite bank, the Devil waited for the old woman to arrive for her water so he could claim her soul. But things did not go as he expected.
When the old woman reached the bridge, she pulled an apron out of the basket hanging from her arm. Out of the basket darted a cat as black as coal, which, startled, began to sprint up the bridge.
And that is how, since that day, the little old woman and everyone else can cross the bridge without fear, while the Devil watches us, entirely helpless, keeping company with the soul of a cat.”
[ ENGLISH ]
“La Leyenda del Puente del Diablo cuenta la historia de una viejita que cada día debía pasar el río para ir a buscar agua a la fuente que había en la otra orilla. Ella era ya muy mayor y no estaba para esos trotes. Saltar de piedra en piedra, mojándose los pies, ya le había traído más de un disgusto. Una mañana, cuando estaba junto a la orilla, a punto de pasar el río, se le apareció el Diablo, que era un gran negociante.
–¿Qué hace usted pasando el río de esta manera? ¡Con mi gran poder haré que no tenga que cruzarlo nunca más!
–¿Cómo? –preguntó la anciana sorprendida.
–Dame una noche y te construiré el puente más bonito que jamás hayas visto.
–¿Seguro? –preguntó ella.
–¿Acaso dudas de mi palabra? –respondió el Diablo– Y no os va a costar ni un real. Me conformo con quedarme con el alma del primero que cruce el puente.
La viejecita, cansada de tener que cruzar el río cada día, aceptó el trato. El Diablo trabajó durante toda la noche y cuando los primeros rayos de sol despuntaron tras la Torre del Telégrafo el puente estaba acabado. El Diablo, escondido tras el arco del puente, en la otra orilla, esperó a que la anciana llegara en busca del agua y así poder quedarse con su alma. Pero las cosas no salieron como él esperaba.
Cuando la viejita llegó al puente, sacó el cesto que llevaba colgando del brazo. De dentro del cesto salió un gato negro como el carbón que, asustado, empezó a correr puente arriba. Y así es como desde ese día la viejita y todo el mundo puede cruzar, sin miedo, el puente mientras el Diablo nos mira, sin poder hacer nada, junto al alma de un gato“,
[ ESPAÑOL ]
“Diu la historia que abans de tenir aquest gran pont només hi havia un petit pontet que creuava el riu d'un costat a l'altre. La llegenda comença un dia qualsevol amb una velleta que passava cada tarda pel pont per busca aigua a font de l’Eudó a l'altra banda del riu Llobregat, aquella dona cada dia havia de creuar el petit pont i sempre acabava esgotada.
Una nit hi va haver una gran tempesta a Martorell i el riu portava tanta aigua que es va endur el petit pont, el dia següent quan la velleta va anar a creuar el riu no va poder i es va quedar sense aigua, preocupada es preguntava com podria creuar el riu, aquella mateixa nit va obtenir la resposta. Diu la història que quan es va fer fosc a la velleta se li va aparèixer el diable en persona, després de la sorpresa el diable li va proposar un pacte, ell reconstruiria el pont en una sola nit i el faria tan gran que mai l'aigua el tornaria a destruir però, a canvi d'emportar-se l'ànima i el cos del primer ésser viu que passés per aquell pont, la velleta va acceptar.
El diable es va posar a treballar i ho va fer a gran velocitat i quan va sortir el sol al mig del riu es trobava un gran pont de pedra, la velleta en veure'l es va posar molt contenta perquè ja mai més hauria de preocupar-se per creuar el riu, però clar ara no podia creuar-lo perquè si ho feia el diable que s'esperava a l'altra banda se l'enduria a l'infern. Es va posar a pensar i a pensar i va recordar les paraules del diable "el primer ésser viu que passi pel pont" així que abans de sortir de casa va posar dins del seu cistell un gat que no deixava de donar voltes allà dins, quan va arribar al pont va obrir el cistell i el gat espantat va sortir disparat passant corrents pel pont, quan el gat va arribar a l'altre costat es va trobar amb el diable que enfadat no li va quedar altre remei que emportar-se l'ànima del gat perquè havia estat el primer ésser viu en passar el pont. Des d'aquest dia la velleta va poder tornar tranquil·la a buscar aigua a la font usant el pont que el mateix diable havia construït“.
[ CATALÀ ]
Photo: Vincenzo Rigogliuso